Mel a les orelles: el lament de la pedal steel guitar

La pedal steel guitar és, sens dubte, un dels sons més característics i emocionants de la música country tradicional. Per mi, no n'hi ha cap com ell. El seu to lliscant, dolç i alhora punyent ha donat forma a milers de cançons, des de balades tristes fins a himnes honky-tonk. Però quin és el camí que ha seguit aquest instrument per convertir-se en una icona del gènere?

De Hawaii a Nashville: l’evolució de l’instrument

L’origen de la pedal steel es remunta a Hawaii, on a finals del segle XIX alguns guitarristes van començar a col·locar la guitarra horitzontalment i a utilitzar una barra d’acer per lliscar per damunt les cordes. Aquest estil va arribar als Estats Units continentals i es va integrar ràpidament en els primers grups de western swing i hillbilly music.

Als anys 1940 i 50, músics com Speedy West o Jerry Byrd tocaven la lap steel en gravacions country, però l’instrument encara era limitat en termes harmònics. La invenció dels pedals i les palanques de genoll va ser clau per portar el so cap a una nova dimensió.

El model més popular, l’E9 tuning, va ser refinat per Buddy Emmons, que no només va dissenyar configuracions mecàniques més sofisticades sinó que també va elevar l’instrument a un nou nivell musical. Ell és considerat, encara avui, el pare de la pedal steel moderna.

Com funciona?

La pedal steel es toca en posició horitzontal i l’intèrpret s'asseu davant l’instrument. Es combinen diversos elements:

• La barra d’acer (steel bar), que permet glissandos i vibrats expressius.

• Les pues metàl·liques als dits de la mà dreta, per puntejar amb precisió.

• Els pedals i les palanques, que poden apujar o abaixar l’afinació de cordes específiques, tot creant canvis d’acord, modulacions i moviments de veu simultanis.

A diferència d’una guitarra convencional, la pedal steel no es toca amb acords formats amb els dits, sinó que els canvis d’harmonia es produeixen mecànicament mentre el músic manté la barra en posició fixa. Aquest mecanisme dona lloc al so tan característic: un passatge suau i vocal entre acords que sembla cantar.

Els grans mestres de la pedal steel a la música country

Molts dels moments més emocionants de la música country tenen la pedal steel com a protagonista. Aquests són alguns dels noms més importants de la seva història:

• Buddy Emmons – pioner i innovador, va tocar amb artistes com Ray Price, Ernest Tubb o John Hartford. La seva tècnica i musicalitat encara avui marquen l’estàndard.

• Lloyd Green – conegut pel seu to net i elegant, va gravar amb George Jones, Charley Pride i molts altres.

• Paul Franklin – considerat el millor intèrpret contemporani. Ha tocat amb Vince Gill, Alan Jackson i Dire Straits. És també un gran pedagog i innovador.

• Ralph Mooney – amb el seu so distintiu i rítmic, va ser peça clau en el so de Buck Owens i Merle Haggard, definint el "Bakersfield sound".

• Tom Brumley – recordat per la seva feina amb Buck Owens i Rick Nelson, amb un to dolç i melòdic que el feia inconfusible.

• JayDee Maness, John Hughey, Doug Jernigan, Mike Johnson i molts altres han contribuït a expandir els límits de l’instrument dins i fora del country.

Un instrument viu dins la tradició

Tot i l’evolució dels estils i les modes dins la música country, la pedal steel guitar continua sent el cor emocional del gènere. No hi ha instrument que transmeti millor la nostàlgia, la bellesa rural i la profunditat sentimental de les lletres country. Des de l’acompanyament subtil fins a solos llargs i plens de personalitat, la pedal steel segueix sent una veu única dins del panorama musical.

Avui, encara que sovint ignorada pel gran públic, la pedal steel continua inspirant músics a mantenir viu l’esperit de la country music més autèntica i arrelada.